Besa'm un cop més, torna'm a besar i besa'm:
dóna-me'm un dels més saborosos,
dóna-me'm un dels més amorosos:
te'n tornaré quatre de càlids com brases.
Ai, et queixes? Vine, que jo et consolaré,
donan-te'n deu més de dolçons.
Així, mesclant amb joia el meu bes al teu bes
fruïm, doncs, l'un de l'altre.
Aleshores tindrem doble vida tots dos.
Cada un viurà en ell i en l'amic.
Permet-me, Amor meu, pensar alguna follia:
Estic malament, si visc assenyada,
i no em puc acontentar
si no surto de tant en tant fora de mi.
Louise Labé
Sem comentários:
Enviar um comentário